dimecres, 12 de setembre del 2012

Carta Oberta al President de Catalunya



"Faci-ho pels petits que ahir eren al carrer sense saber encara molt bé per què."




Molt Honorable President de Catalunya,

Ahir al carrer érem prop de dos milions de persones, diuen. D’altres ens comptaven en uns 600.000. I els de més enllà deien 4 gatos (al agua). Tant fa, President. El tema és que érem molta gent, i molta més que era a casa, o més enllà de les nostres fronteres buscant-se la vida. El meu avi té 94 anys i la meva àvia 92. Han lluitat per Catalunya més del que vostè mai podrà entendre. Han lluitat per a que vostè pugui estar on està. Han derramat sang per aquest país. Ells, i els avis d’altres joves com jo, han construït aquest país. Li asseguro, President, que si ahir ells haguessin pogut estar al carrer, haurien estat els primers, davant de tota aquella gentada.

Ahir, dues hores abans de que es donés el tret de sortida a la marxa, ja havia perdut el recompte dels cops que es va cridar la paraula “Independència”. Va ser la paraula essencial, la més repetida. La columna vertebral de tots nosaltres, i li repeteixo, de molts dels que no hi eren. Avui, en la seva compareixença d’aquest matí, vostè no l’ha mencionat ni un sol cop. Ni una puta vegada, President. Una gerra d’aigua freda. Ja ens va advertir en Quim Monzó al seu darrer article. Aquella sensació que vostè, i els seus, ahir no es van assabentar d’una merda. Absolutament de res. O potser sí que us vau fer sabedors del que passa, i aquí hi hauria el problema. Sí és així, President, faci'ns-ho saber, que l’ajudarem a estar tranquil i en pau amb vostè mateix. I si aquest no és el problema, digui-ho, que té una poble sencer al darrera disposat a recolzar-lo.

Ahir el país li va deixar les coses clares. Volem la independència, Artur. Ni més ni menys. Faci una ullada als mitjans de l’altra banda de les fronteres. Tots i cadascun dels mitjans més importants del planeta ens van treure en portada ressaltant la notícia de que aquí hi ha una gent, un país, que vol ser lliure. Un país que vol auto administrar-se els problemes i les solucions. Que vol créixer amb el seu propi esforç allunyat de la humiliació que suposa fer de puta i de Ramoneta. Un país que vol follar en català, President.

Facis –i faci’ns- un favor. No treballi amb indefinicions i eines políticament absurdes. Recordi per un moment la nostra història. Vostè és President de la Generalitat de Catalunya perquè un dia va entendre, assumir i acceptar de bon grat el que era una democràcia. I la democràcia mateixa ahir li va plantificar una bufetada a la cara. Ha d’entomar aquesta bufetada. Tingui els collons que ahir el seu poble va demostrar.
Faci-ho pels petits que ahir eren al carrer sense saber encara molt bé per què.
Faci-ho pel meu avi. Per tots aquells avis.
Volem una Catalunya independent, Artur.